• 649 79 60 14
  • info@jordiisern.com
  • facebook jordi isern
  • instagram jordi isern

CRÍTICA

Crec que el camí que va a la trobada de la felicitat passa per un vers que un cop vaig llegir: “ No tindràs mai res que la pluja pugui mullar. Res que et pugui complicar la vida. Tenir només somnis, il.lusions, imaginacions, projectes. Un món privat en el qual els somnis no poden ser mullats."

Joan Llop Sellarés. Advocat i Crític d’Art.

Artur Ramon. Galerista
"JORDI ISERN: l’essència de la natura"


Santiago Rusiñol, un dels pintors catalans del tombant de segle, fou d’entre aquests qui millor copsà el paisatge. Els seus quadres en donen fe: des dels rierols d’Arbúcies als jardins d’Aranjuez, la seva obra és un cant a la natura. Enllà de pintor, Rusiñol fou altres coses, com ara escriptor i col·leccionista. I també inventor de mites nostrats, com el que plasmà a L’auca del senyor Esteve (1907), un excels retrat del combat entre l’instint de l’artista i l’estereotip social.

Jordi Isern, el pintor al qual va dedicat aquest escrit, va sentir molt de prop aquest mite de l’Estevet quan, de ben jove, va abandonar el negoci familiar per dedicar-se a la pintura. Molt abans dels temps de les pestes postmodernes, Isern ja va sentir la necessitat de marxar de la ciutat per aixoplugar-se en la natura i copsar-la a través de la pintura. Ho fa combinant la pintura de veladura fina i minuciosa per descriure escenaris en plein air i la més gruixuda, pastosa, amb la qual dona relleus i volums. A punta de pinzell defineix les fulles del arbres amb un cop de pasta verda o les vinyes vermelloses o les pedres antigues amb el mestratge provinent de la tradició pictòrica. Isern mira la natura amb el microscopi i els prismàtics, conjuga com pocs la descripció i la narració del motiu que inspira cada quadre.

Coneix tan bé el paisatge del Montseny, on va sojornar al mas familiar, com els paisatges del camp de Tarragona. Allí es va enamorar de Montblanc i els seus rodals i els pintà amb gran rigor descriptiu, recreant els paisatges banyats en les llums de les diverses estacions dels cicles de la vida: tant veiem de lluny el Cadí amb les crestes nevades d’argent com Poblet amb les vinyes sanguinolentes a la tardor, les llums d’or a Surri com un carrer mullat a Hostalets d’en Bas. No m’estranya que la seva obra agradi tant als japonesos, perquè veure un quadre de Jordi Isern al País del Sol Naixent deu ser tan exòtic com per a nosaltres veure el Fuji gravat per Hokusai.

Celebrem enguany el trentè aniversari de la carrera d’un pintor coherent amb la seva biografia i la seva decisió, sàvia i valenta, que ens ha fet guanyar un artista a costa de perdre un empresari.

Crítica jordi isern

Jordi Agràs Estalella.
Director territorial de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona


Diuen les velles cròniques que, un dia, l’aigua que ho cobria tot va escolar-se deixant darrere seu fèrtils i fecundes terres i un rastre de memòria fossilitzada. L’indret, cruïlla de camins, d’anhels i de voluntats ferrenyes es va anar modificant i endolcint a voluntat de la mà humana, que dibuixava un nou paisatge. L’home va domesticar les pedres i els camps i va bastir viles i pobles i va conrear el cereal i la vinya. I de tot això fa tants anys...! Anys i panys; tot plegat un bon grapat de segles. I correríem el risc de perdre’n el rastre si no fos per artistes com Jordi Isern, que és capaç de sintetitzar sobre les seves teles tot el que comporta i representa aquesta memòria col·lectiva que ens defineix com a poble i com a nació civilitzada.

Quan contemplem els paisatges de la Conca de Barberà pintats per Jordi Isern, no sols veiem la imatge del moment present, magistralment copsada, sinó que si us hi fixeu bé sereu capaços de trobar-hi els lligams i els records trenats que ens connecten amb els nostres orígens i els primers pobladors. Així doncs, hi podreu veure com l’aigua, que emmiralla el gris dels núvols i envernissa els camins mil·lenaris, duu dins seu el rastre d’aquella aigua que un dia no se’n va anar del tot i que sempre malda per tornar; i com els arbres, hereus de tots els verds del món, retenen escapçalls de converses i llegendes, i amb l’ajut del vent, tafaner i enjogassat de mena, les escampen perquè no quedin engolides pel negre oblit; i com la neu, que cobreix la terra adormida sota un silenci glaçat, li xiuxiueja que no tingui pressa per despertar-se, non non nineta dorm, que les flors i els fruits ja vindran quan s’escaigui i, quan sigui el temps, la tornaran a cobrir de colors i de textures de seda; o com el sol, que flameja els rostolls i daura les pedres dels castells i els panys de tàpia de les muralles, just abans d’amagar-se una estona, li demana a la lluna que no deixi de brillar perquè la gent valenta i fidel de Conca es mereixen nits nítides i clares, com el traç honest i lliure de Jordi Isern damunt la tela verge. Honestedat i llibertat que són —i han estat— premiades amb retalls escollits d’ànima de la qual el paisatge de la Conca de Barberà es desprèn, generós i agraït, perquè en Jordi pugui aplicar-los, amb pinzellades destres, cosa que fa que puguin arribar-nos intactes i purs. Així, quan contempleu les vinyes pintades —verdes a la primavera, rogenques a la tardor— no us ha d’estranyar sentir dins el paladar les aromes i el gust fresc i entremaliat, amb un pessic de pebre negre, del trepat que s’hi verema; o quan el quadre us permeti endinsar-vos pels camins que voregen els rierols i les rieres, flairareu la dolça olor de la rosada que guarneix les fulles i les tiges amb petites puntes de diamant refulgent; o quan us atureu i observeu amb atenció un poble o una vila, no sols veureu les cases plenes de vida sinó que sentireu com el fum que s’enlaira us ve a trobar per embolcallar-vos amb la fragància de rondalla explicada a la vora del foc, mentre els tions esdevenen cendra calenta entre reflexos ataronjats.

L’obra de Jordi Isern és una obra viva, una obra que batega, que respira i que amb la llum canviant evoluciona i crea uns llaços emocionals impossibles de descriure, com passa amb el paisatge de la Conca de Barberà, que et captiva i t’atrapa fins al punt de fer-te'n sentir part, cosa que sols pot ser possible gràcies al tarannà, obert i esplèndid, de la seva gent, dignes successors de tots els que els han precedit. Com al seu torn, també és impossible de definir o de delimitar amb mots l’inabastable talent creatiu que Jordi Isern posseeix i que li permet generar uns fruits deliciosos, saborosos que, generós i magnànim —com la gent de la Conca—, comparteix amb tots nosaltres. Permeteu-me formular un sol i últim desig: que per molts anys l’amic Jordi Isern segueixi exercint d’ambaixador de la Conca de Barberà, del seu paisatge, de la seva història i del passat i del present de tots els qui l’estimem i l’omplim de vida.

Crítica jordi isern

Josep M. Cadena
"Jordi Isern i els seus paisatges plenament humans."


Formalment, el paisatgisme s’entén a l’art pictòric com la voluntat de representar fidelment l’entorn natural, essent, en aquest sentit, un gènere que, encara que pot expressar-se amb una gran perfecció tècnica i una excel·lent capacitat emotiva, queda tot sovint constret dins d’unes pròpies coordenades massa funcionals i fredes. Tanmateix, els quadres amb els que Jordi Isern aconsegueix reflectir plàsticament les formes i els colors de la Natura estan amarats d’esperit i sentiment humà, virtut que li ha estat reconeguda no només entre nosaltres sinó arreu d’Europa, Amèrica i Japó, per un públic que li ha permès assolir enguany les noces de plata de pintor entregat al seu art.
Jordi Isern va néixer l’any 1969 en una gran urbs com és Barcelona, potent ciutat europea que en 1992 organitzà amb èxit uns Jocs Olímpics que la consolidaren com a ciutat de renom internacional. Però al tombant del segle XX, el pintor i la seva família decidiren que necessitaven del camp i de la terra dels ancestres per a viure en plenitud, i s’instal·laren a Alcover, d’on provenia el pare de l’artista, població situada al contrafort de la serra de la Mussara, que pertany a la comarca de l’Alt Camp, s’estén per la plana del Camp de Tarragona i mira cap a Valls.
El pintor s’enamorà amb facilitat del paisatge alcoverenc, en que hi passa el riu Glorieta, afluent del Francolí, s’hi combinen els boscos i els pasturatges, i hi destaquen la vinya, les oliveres, els garrofers, els avellaners i les hortes. Aquestes terres envoltades per les muntanyes de Prades foren el punt de partida de nous descobriments, i així el nostre autor avançà el seu esguard cap a la Conca de Barberà, i establí un segon estudi a Montblanc, ciutat medieval en que es celebraren les primeres Corts Generals de Catalunya, delimitada per la serra de Miramar, on hi creixen les alzines i els garrigars.
Jordi Isern estima la terra, la fa seva a través de la pintura, i ens guia sobre com observar-la, doncs els seus quadres ens ensenyen que la Natura és la millor aliada de l’home quan se la respecta, que en el cicle de la vida la mort dóna pas a una nova naixença, que un gran arbre està contingut en un brot tendre i que l’harmonia i l’equilibri, manifestacions de la bellesa i la pau, existeixen i és tasca nostra descobrir-ho.
En aquest llibre, persones que coneixen Jordi Isern, com ara Jordi Agràs Estalella, Hiroyuki Kitahara, Josep Maria Vergés, Joaquín Castro San Luis, Eloi Tost, Jordi Sargatal i Òscar Rodbag, expressen encertades opinions sobre el pintor i la seva obra. Permeti-se’m afegir-me a aquestes veus per a felicitar a l’artista pels seus vint-i-cinc anys de reeixits treballs pictòrics i encoratjar-lo a seguir oferint-nos mirades que revelen les transcendents lliçons i virtuts que el paisatge posa al nostre abast.

Crítica jordi isern

Joaquín Castro San Luis.
Membre de l’Associació Nacional de Crítics d’Art.
Periodista i escriptor.


JORDI ISERN JUBANY, va enamorar-se de Tenerife. Va arribar a l’illa i van impressionar-lo les valls verdes, la immensitat del volcà, El Teide, la seva flora autòctona, especialment el taginaste, de pètals vermells i blaus, d’aquell mar Atlàntic amb les seves costes de platges o de roques, les muntanyes, com Las Mercedes o La Esperanza, on els pins canaris rectes i esvelts semblen voler arribar al cel, la majestuosa Vall de La Orotava i en la llunyania el Puerto de la Cruz, i es va fixar en totes aquestes panoràmiques que més tard traslladaria als seus olis.

Jordi Isern és un pintor molt estimat a Tenerife, pel seu art i per la seva personalitat, oberta i entranyable, i sobretot pel gaudi dels seus quadres. Cada vegada que exposa a Santa Cruz de Tenerife és un èxit. Perquè la seva obra entra dins els cànons de la realitat, arriba al més profund de l’ésser humà, d’aquí que la figuració de qualsevol dels seus olis sigui un tros d’aquesta illa, sota el prisma de la tecnicitat, de la rica paleta de colors i, sobretot, del bon fer i el caràcter testimonial.

Qualsevol plaça d’un poble que decori un Drago, com el de Icod de los Vinos, o els de Tacoronte, ha estat duta als seus quadres amb el naturalisme propi que l’artista sap donar i sobretot pintar per al gaudi dels demés. Els carrers de Santa Cruz de Tenerife, les seves esglésies, amb les torres centenàries, la flora multicolor que adorna qualsevol racó de la nostra illa, han estat per a Jordi Isern, l’al·licient més important per a pintar, per a crear i produir aquesta simbiosi de l’amor per aquesta terra, juntament amb el seu art i els seus sentiments, molt personals, que aquesta illa de Tenerife li ha donat.

Bodes de Plata de Jordi Isern, fent seva la natura, aspirant l’aire dels pins canaris i dels valls pirinencs de verdor infinita, caminant, recorrent el camí del poeta, també a la nostra illa de Tenerife, i més enllà dels mars de països llunyans, com Japó. Bodes de Plata d’un artista els paisatges del qual transmeten l’alegria de viure. Llum i color han fet amb ell un pacte per a recrear-nos i sentir profundament la nostra terra.

Crítica jordi isern