Próxima
Exposición
Exposición individual en JAPÓN
MIBU. Prefactura de Tochigi
--------------------------
DEL 6 AL 13 DE DICIEMBRE DEL 2017
--------------------------
CATÁLOGO EXPOSICIÓN
Joaquín Castro San Luis
Miembro de la Asociación Nacional de Críticos de Arte
Jordi Isern sabe ser fuerte y a la vez poético en sus cuadros. Su alma sensible la desprende en cada uno de los movimientos de su pincel, el que se desliza en una paleta rica de colorido. Canta a la naturaleza desde el lirismo, pero lo hace a través del impacto, de forma que pone en juego un amplio registro de posibilidades en el instante preciso. Todos los paisajes que presenta son amados por él, de forma intensa que le sirven para una entrega apasionada, a lo que más le gusta y le place que es pintar. Es Isern un pintor muy exigente con la propia obra, siempre buscando la luz, como su primer imperativo. Enaltece el paisaje, a los que les da elegancia con amarillos trigales, o con amapolas rojas en orgía de color. Y todo ello, es consecuencia del dominio que ejerce en su trabajo, y la capacidad de ver y de observar, lo que le hace ser pintor, de grandes perspectivas con asombrosa serenidad. En su obra, presta Isern especial atención a los conjuntos boscosos, que refleja de manera excepcional, al igual que las montañas lejanas, siempre con luces suaves y ténues, virtudes que le sitúan, entre otras, a un lugar cimero dentro de los paisajistas españoles.
Josep M. Cadena
ISERN I LA SERENOR DE L’ESPERIT

Encara que nascut a Barcelona l’any 1969, Jordi Isern és pintor de l’Alt Camp, de la Garrotxa i, en general, de les terres de l’interior de Catalunya, encara que també ha manifestat el seu interès artístic i humà per altres llocs geogràfics quan l’atzar o la curiositat creativa l’han portat a connectar amb ells. Escollí com residència habitual la vila d’Alcover, d’on és originària la seva família per la branca paterna, per a trobar des d’allí la satisfacció de captar la història que encara conserven antics carrers, places i cases que es troben tan relacionades amb el misteri de la Natura. Perquè és especialment en els camps de blat i fajol, tan verds quan creixen i tan grocs quan maduren; en els cels que s’emboiren; en les muntanyes que presideixen des de la llunyania; en els rierols que transiten entre prats i en les masies que encara queden, quan els seus sentits s’afinen i, entusiasmat pel que troba però amb sentit clar del que li cal fer com pintor, descriu el que veu i sent.

La figuració d’Isern no defuig mai la representació dels paisatges que el seu innat sentit de la bellesa i que la gran capacitat que té per a relacionar colors el porten a escollir. Disposa d’una ben treballada tècnica i sap combinar els efectes pictòrics per a aconseguir els efectes que busca. Però això no és mai prou per a ell. Necessita de l’emoció i de la voluntat de construir una obra, feta quadre a quadre, en la qual quedi ben reflectida l’afirmació de què la terra és millor que l’ésser humà que la senyoreja i que es serveix d’ella. Perquè, malgrat tots els atacs que pateix des de que el món és món mai no deixa de donar fruits i de convidar-nos a què asserenem els nostres esperits després de les inevitables tormentes i fem, units i benavinguts, l’obra coral que ens pertoca.

Pintura de pau, basada en el fet repetit i sempre nou que ofereix la Natura en la qual vivim immersos, encara que molts són els que no es volen adonar si no és en moments de descans o vacances. Isern ens ho fa veure, però, com una constant a la que s’hi pot arribar contemplant els seus quadres. La idealització que hi ha en ells mai no deixa de trobar-se connectada amb la realitat existent i que és com un Paradís que podem tocar i visitar si sabem aprofitar les nostres capacitats cognoscitives de la mateixa manera com ho fa aquest artista. La nostra societat és l’actual, però per a què puguem fruir veritablement d’ella hem de sentir que enllaça tant amb el passat com amb el futur pel que fa al que és essencial, dins de la relació amb l’entorn i amb el desig –perquè no?- d’eternitat.