Pròxima
Exposició
SANTA CRUZ DE TENERIFE
CÍRCULO DE AMISTAD XII DE ENERO
--------------------------
MAIG 2019
--------------------------
CATÀLEG EXPOSICIÓ
Rosa M. Ricomà Vallhonrat
Directora del Museu d'Art Modern
de la Diputació de Tarragona
Jordi Isern, captiu del paisatge

Per què certs paisatges formen part dels referents pictòrics de generacions rere generacions és tot un misteri. Potser per la configuració de les muntanyes, la geometria dels conreus, la personalitat de certs edificis isolats que s'hi agermanen tot mimetitzant-se en l'entorn o s'hi contraposen sorgint amb força d'entre arbres, gammes i contrastos de colors… De fet, en podríem parlar tant com volguéssim.

El cert és que la trajectòria artística de Jordi Isern ens porta a reflexions com la que enceta aquest text i a d'altres que em sorgeixin de manera intuïtiva en contemplar la seva obra.

En l'obra d'Isern, tornem a trobar-hi dos entorns fortament vinculats al paisatgisme català: el Camp de Tarragona i les terres gironines. Grans paisatgistes han sorgit en ambdós indrets els noms dels quals tots tenim presents, però pocs com Isern han aconseguit traslladar la significació de paisatges visualment tan oposats de forma tan encertada.

Per a mi, l'antecedent d'Isern en aquesta compatibilitat és Ignasi Mallol, tot i tenir present la diferència de pinzellada i de gamma de colors en què treballen Mallol i Isern; però de ben cert comparteixen un amor per ambdós territoris que es plasma en les seves obres.

Però l'univers paisatgístic d'Isern va més enllà dels àmbits anomenats, i són motiu dels seus quadres altres llocs de la nostra geografia com els Picos de Europa, o l'illa de Tenerife, on residí i pintà durant un llarg període de temps.

Jordi Isern celebra enguany vint anys de dedicació a l'art de la pintura; una dedicació basada en l'esforç personal de l'autoaprenentage, la qual cosa suposa moments gratificants, moments de dubte i moments de fracàs. La resposta que l'artista dóna en aquestes diferents situacions és el que l'ajuda a evolucionar i construir sòlidament la seva personalitat creadora. Aquesta personalitat que l'espectador copsa quan contempla l'obra ja acabada, presentada en una exposició o en un llibre; aquella pintura que el seu autor considera ja definitiva i que es pot presentar en societat per restar a l'abast del públic i la crítica.

Tots els que estimem la pintura ens podem felicitar per aquest recorregut vital i artístic que ha realitzat Jordi Isern; les seves obres parlen per ell i, sens dubte, la seva dedicació i esforç li auguren un futur ple de treball i d'èxits.
Joan Cavallé
Novel·lista, dramaturg i traductor català
Les oportunitats del paisatge

La circumstància d'haver nascut, com qui diu, al capdamunt del carrer de la Costeta, va proporcionar-me, ja de ben petit, una certa familiaritat amb el cavallet de pintor que periòdicament s'instal·lava davant de Ca Gomis, amb el reincident objectiu de pintar el Portal de la Saura des de dins. Carrer pedregós, parets escrostonades i la petita torre medieval que s'alçava allí al davant. Amb els anys, en aquell mateix indret, a Ca Batistó, s'obriria el Museu d'Alcover, que allotjaria bona cosa d'exposicions dedicades al paisatge local. En aquells primers anys, en què em passava molts diumenges vigilant el Perleidus giganteus, fent companyia a l'Andreu de Fau, vaig sovintejar el contacte i la conversa amb alguns d'aquells pintors. Recordo especialment els noms d'Elspeth Glenn, una escocesa que va instal·lar-se al poble, i de Laureà Català. El temps va anar passant, jo vaig emprendre altres camins i en les exposicions del Museu alcoverenc va fer-se un lloc habitual i esperat el nom de Jordi Isern.

Com que no sóc crític d'art, que ningú esperi d'aquestes ratlles l'opinió que podria donar un especialista. He anat veient, més o menys amb periodicitat anual, les exposicions que Jordi Isern ens ha anat oferint a Alcover. Paisatges del mateix poble, però també d'altres poblacions. En el seu extens currículum explica la variada geografia en què ha treballat. Expressa la seva preferència per paratges de la Garrotxa , però també la poderosa atracció que sent per una vila com Montblanc. I els seus interessos se'n van més enllà i se sent captivat pels Picos de Europa o les Canàries. En tot el que jo he vist, en exposicions, catàlegs o llibres, sempre la muntanya, la vall, l'arbreda, la vegetació verda o ja torrada, mai (que jo sàpiga) la mar. I, tanmateix, els paisatges de Jordi Isern estan amarats d'aigua, una aigua que més enllà d'entollar-se en qualsevol lloc, és present en la densitat de l'aire i que ho impregna tot.

Segurament, l'espectador que es planta davant d'un quadre d'Isern dirà amb facilitat que està molt ben pintat, que sap atrapar el detall, fins i tot s'atrevirà a dir que, de lluny, sembla una fotografia. Són coses que se solen dir d'un paisatge. Però un paisatge (un quadre que representa un paisatge) no és només la reproducció pictòrica d'un lloc. Això darrer és la feina que sap fer un bon artesà. I un pintor, és clar, primer de tot és un bon artesà. Però més enllà de les mans que pinten amb habilitat, hi ha l'ull que mira i el cervell que selecciona.

M'agrada molt una frase de Jordi Isern que diu: "Crec que cal donar-li oportunitats, al paisatge". Crec, com ell, que el paisatge no és una cosa inerta, que s'està allí esperant que algú el pinti. El paisatge canvia i, en un cert sentit, podríem dir que s'expressa. L'artista ha de saber capturar l'instant precís en què un determinat paisatge diu coses més interessants. I el Jordi sembla que troba aquestes coses interessants quan el paisatge no es mostra amb la claredat lluminosa d'un migdia d'estiu, sinó en la vaguetat emboirada i humida que segueix la pluja, aquell moment màgic en què, i ara torno al temps de la meva infantesa, els xiquets anàvem pel poble a resseguir els còrrecs i a trobar ferro rovellat, o sortíem cap al camí de la Font Fresca i agafàvem cargolins mentre omplíem els pulmons d'aquella olor intensa de la terra i l'herba molles.

En el teatre, els artistes de la llum diuen que l'escena no ha d'estar mai massa il·luminada. D'aquesta manera, a l'espectador li queda un marge per a la imaginació. El paisatges de Jordi Isern participen d'aquesta qualitat. El que s'insinua darrere la boira permet que l'espectador se senti intèrpret, i per tant part integrant, de l'obra.