Próxima
Exposición
"25 ANYS ENTRE PINZELLS I COLORS"
27, 28 i 29 DE JULIOL
--------------------------
MAS DE LES GRALLES EVENTS
43717 L'ORTIGÓS (La Bisbal del Penedés)
--------------------------
+34 620 271 871
info@masdelesgralles.com
--------------------------
CATÀLEG EXPOSICIÓ
Carles Puigdemont i Casamajor
President de la Generalitat de Catalunya
El patrimoni salvat de la devastació del present

La proximitat és un valor en alça en el coneixement contemporani, curiosament condicionat per la globalització. Vull dir que a mesura que el nostre coneixement del món augmenta, creix també el valor d'allò que ens és proper. Potser perquè, en el joc de les comparacions inevitables, el nostre entorn té el magnetisme únic de la pàtria que redescobrim, sovint sense proposar-nos-ho, quan més lluny abasta la nostra mirada.

L'obra de Jordi Isern té, entre moltes altres virtuts, la d'activar els mecanismes que posen en marxa un còctel d'emocions on som capaços d'identificar-nos profundament. Fa transcendent una proximitat que, en la forma amb què ens la presenta, ha deixat de ser quotidiana per esdevenir eterna. Per això, la primera vegada que l'obra de Jordi Isern em va interpel·lar, el seu magnetisme es féu emoció. Quan et trobes, de cop i sense previ avís, amb l'evocació precisa d'elements vitals que tens desats al lloc més segur dels teus records –i que per això no sols consultar regularment, sinó en les grans ocasions— l'ànima es desperta. Aleshores, des de la modèstia més absoluta, qualsevol ésser humà és capaç de rendir-se al poder commovedor de l'art.

En la Girona que Jordi Isern evoca de manera persistent hi ha una proximitat transcendent que és difícil passar per alt. Les pedres i els espais són les mateixes pedres i espais amb què es topa la nostra quotidianitat però són evocadores d'un relat una part del qual s'escriu des de i per a la intimitat de cadascú.

Les sovintejades estades de Jordi Isern a Girona i a la Garrotxa li proporcionen un coneixement del paisatge humà transcendent –el que forma part de l'imaginari de les generacions successives— que confereix a la seva obra una dimensió de veritable patrimoni col·lectiu, nacional. Els seus quadres són com els pots de les essències a partir de les quals es configura el perfum que ens captiva i ens identifica. Som, en part, allò que pintem. Avui, les antenes de telefonia mòbil han pres la plaça al pal entorn del qual es construïa el paller, però encara som indubtablement fills de la cultura del paller i de l'espai rural en què s'ha bastit la nostra genètica.

Allò que Isern pinta no és un vel de melangia sinó gairebé una acta notarial que dóna fe del país. Sense la persistència de l'escola de la qual Isern és deutor no podríem acabar d'entendre –i molt menys ho podríem fer en el futur— el significat dels nostres pobles i del nostre paisatge. Pobles i paisatge són cisellats d'una manera determinada, en un temps determinats, per unes accions determinades carregades de lògica. Tot això, algú havia de salvar-ho de la devastació del present, cada dia més implacable amb el patrimoni. Com féu Salvador Espriu amb els mots, un grapat d'herois s'ha dedicat a servar una part essencial de la nostra memòria. Jordi Isern n'és un d'ells. Mai no estarem prou agraïts al servei que aquests soldats, que alguns voldrien vençuts i derrotats, han prestat a la causa victoriosa de construir un país.
Josep M. Cadena
Jordi Isern i els seus paisatges plenament humans

Formalment, el paisatgisme s’entén a l’art pictòric com la voluntat de representar fidelment l’entorn natural, essent, en aquest sentit, un gènere que, encara que pot expressar-se amb una gran perfecció tècnica i una excel·lent capacitat emotiva, queda tot sovint constret dins d’unes pròpies coordenades massa funcionals i fredes. Tanmateix, els quadres amb els que Jordi Isern aconsegueix reflectir plàsticament les formes i els colors de la Natura estan amarats d’esperit i sentiment humà, virtut que li ha estat reconeguda no només entre nosaltres sinó arreu d’Europa, Amèrica i Japó, per un públic que li ha permès assolir enguany les noces de plata de pintor entregat al seu art.

Jordi Isern va néixer l’any 1969 en una gran urbs com és Barcelona, potent ciutat europea que en 1992 organitzà amb èxit uns Jocs Olímpics que la consolidaren com a ciutat de renom internacional. Però al tombant del segle XX, el pintor i la seva família decidiren que necessitaven del camp i de la terra dels ancestres per a viure en plenitud, i s’instal·laren a Alcover, d’on provenia el pare de l’artista, població situada al contrafort de la serra de la Mussara, que pertany a la comarca de l’Alt Camp, s’estén per la plana del Camp de Tarragona i mira cap a Valls.

El pintor s’enamorà amb facilitat del paisatge alcoverenc, en que hi passa el riu Glorieta, afluent del Francolí, s’hi combinen els boscos i els pasturatges, i hi destaquen la vinya, les oliveres, els garrofers, els avellaners i les hortes. Aquestes terres envoltades per les muntanyes de Prades foren el punt de partida de nous descobriments, i així el nostre autor avançà el seu esguard cap a la Conca de Barberà, i establí un segon estudi a Montblanc, ciutat medieval en que es celebraren les primeres Corts Generals de Catalunya, delimitada per la serra de Miramar, on hi creixen les alzines i els garrigars.

Jordi Isern estima la terra, la fa seva a través de la pintura, i ens guia sobre com observar-la, doncs els seus quadres ens ensenyen que la Natura és la millor aliada de l’home quan se la respecta, que en el cicle de la vida la mort dóna pas a una nova naixença, que un gran arbre està contingut en un brot tendre i que l’harmonia i l’equilibri, manifestacions de la bellesa i la pau, existeixen i és tasca nostra descobrir-ho.

En aquest llibre, persones que coneixen Jordi Isern, com ara Jordi Agràs Estalella, Hiroyuki Kitahara, Josep Maria Vergés, Joaquín Castro San Luis, Eloi Tost, Jordi Sargatal i Òscar Rodbag, expressen encertades opinions sobre el pintor i la seva obra. Permeti-se’m afegir-me a aquestes veus per a felicitar a l’artista pels seus vint-i-cinc anys de reeixits treballs pictòrics i encoratjar-lo a seguir oferint-nos mirades que revelen les transcendents lliçons i virtuts que el paisatge posa al nostre abast.